ANARCHICHE
Show
Mireu-los bé a la cara.
Mireu-los.
A la televisió,
potser, en comptes
de mirar el partit.
Són ells, els "governants".
Els nostres "guies".
Els "tutors"
- elegits - de la nostra vida.
Mireu-los.
Repugnants.
Sòrdids defensors
de "l'ordre", el llim
del seu esperit
tiny de pus la pompa
tiny de pus la pompa
de les faccions.
Són
(ben engreixats) els nostres
immaculats Ministres.
Són els Senadors.
Els sinistres
- els pròvids! - Sindicalistes.
"Lluiten" pel bé
del País.
Contra els terroristes
i la Camorra.
Ells,
que per dins són més tristos
que els més tristos subversius.
Escaladors.
Arribistes
En nom del poble
arrabassen (Endavant!
Sempre endavant!)
capitals - es fabriquen
ciutats.
Inverteixen
a l'estranger, mentre "auspicien"
(Déu meu, com "auspicien"!)
pau i justícia.
Ells,
els reals seviciadors*
de la Justícia en nom
(sempre, sempre en nom!)
del Dòllar i de l'Or.
Mireu-los, els grans actors:
els mesquins.
Dignes
- Tots - dels seus electors.
Protegeixen els Valors
(en Borsa!) i les Institucions...
Però què és que s'amaga
rere les desvergonyides
Màscares?
El Mal
que diuen combatre?...
Aparteu-vos-els de davant.
Per sempre.
Tutti quanti.
* (botxins)
Giorgio Caproni, L'opera in versi, Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1998, (pag. 783)
III
Déu de bondat infinita.
Nosaltres preguem per tu.
Per la teua llarga vida
I perquè siga serena.
Però tu també, si pots
Prega per nos, de vegades.
I perdona els nostres
deures
Com els teus et perdonem.
Giorgio Caproni, L'opera in versi, Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1998, (pag. 833)
Déu no és just,
diuen alguns.
Pot ser.
Certament, si ho és,
no és en tot i per tot
un Déu del seu gust.
Giorgio Caproni, L'opera in versi, Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1998, (pag. 836)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada