QUÈ ÉS LA POESIA?

La cinquena conferència sobre la poesia de "siete conferencias en el Teatro Coliseo de Buenos Aires, 1977"

poetes: ENAMOREU-VOS

Roberto Benigni: INAMORATEVI!

UNA MOSTRA DE LA POESIA DE MIQUELÀNGEL BUONARROTI

Rime, Michelangiolo Buonarroti, Editori Laterza  1967 a cura di Enzo Noè Girardi

(versió de l’italià per Francesc Collado)

RIME (Pag 3)

                    1

Molts anys passats com un feliç, en una

Brevíssima hora es lamenta i dol;

O per famós o per antic estol

Altri s’enllustra, i en un tret s’enruna.

Cosa mòbil no hi ha que sota el sol

No vença mort i gire la fortuna.

 

                    2

Sol jo ardent a l’ombra em trobe

Quan el sol dels seus raigs despulla el món

Altres per plaer, jo per dolor

Postrat a terra, em lamente i plore

                    3

Grat i feliç, als teus feroços mals

Obstar i vèncer ja em fou concedit

Ara las, sovint vaig banyant el pit

Contra el meu desig, i sé com tu vals.

Si amb les passades sagetes fatals

El centre del meu cor mai fou ferit

Ara, de colps tu pots prendre resquit,

D’aquells bells ulls i que sien mortals.

De quants llaços i més, de quantes rets

Errant ocellet per maligna sort

Molts anys ha campat per pitjor morir,

Així, dones, sóc, que Amor, com veiets

Per dar-me a aquesta edat més cruel mort

Molt de temps m'ha habitat, com vinc de dir.

PARÀFRASIS (pag 147)

1

Hi ha qui, vivint molts anys feliç, en l'espai d'una hora brevíssima veu canviar la seva felicitat en dolors i laments; i qui, il·lustre per la fama o la noblesa, cau en un moment en l’oblit. No hi ha res mutable sota el sol que mort no vença i sort no consumisca.

2

Després de la posta, només jo reste  en l’ombra de la nit ardent de dolor: qualsevol altre home troba plaer en les tenebres; jo en canvi, postrat a terra, em lamente i plore.

3

Agraït i feliç per haver-me estat concedit, en el passat, de resistir-te i vèncer-te, ara plore sovint, oh Amor, contra voluntat, i probe la teua potència. Si en un temps les teues fletxes no colpiren mai l’objectiu del meu cor, ara en canvi pots venjar-te amb els colps, tots mortals, d’aquells bells ulls. Com errant ocellet escapat de llaços i xarxes va  llavors, per mala sort, després de molts anys, a acabar pitjor; així sóc jo: Amor em va estalviar molt temps només per donar-me, ara que sóc vell, una mort més cruel.

Poesie. Guido Guinizzelli (Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1986) II

ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS
(traduït de l'italià per Francesc Collado)

XXI

Dona, aquest cantar suau

Que en el pit em ficà la vou

Que empeny això que nou

Penses de joia i joia en vida m’hau.

                 XXII

Conèixer-s’hi i voler ésser cabal

És sempre el fonament primordial,

I mal dret ens retrau

Aquell qui creu ser major que no sia;

Que sol aquesta bogeria

És  per la qual un home més decau.

Poesie. Guido Guinizzelli (Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1986)

ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS

Lo vostro bel saluto e ‘l gentil sguardo

VI          

El vostre bell salut, gentil esguard

Que feu quan us trobe, m’occeix:

Amor m’assalta i  ja m’és el mateix

Si us fa mercè o us fa pecar.

Que en mig del cor em va llançar un dard

Que ultrapassa, el talla i divideix.

Parlar no hi puc, que en mi gran pena ard

Com aquell qui la seua mort coneix.

Passa pels ulls com fa lo tro,

Que fereix la finestra de la torre

I el que troba dins destrossa i fendeix:

Jo roman com estàtua de tardor

Per on vida ni esperit no recorre

I només la figura d’hom rendeix.

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON

Sí senyor, això és una poesia treballada. Res a veure amb aquella que ens vas oferir fa uns dies. Pot resultar una mica dura però és efectiva. Res de al.legories ni surrealisme. Aquesta és una poesia de reflexió i pensament. La condició humana: què volubles que som i com oblidem fàcilment les conviccions i promeses... Els interessos del poder i dels poderosos que s'inventen els tabús i culpables per expiar el seu pecat, l'explotació del planeta... La ironia de la fe religiosa vista en la seua realització per la condició humana, tan allunyada del déus que predica...
I un treball de trascendentalització de l'anècdota i universalització del pensament, sense por a l'expressió d'obcenitats i escatologies que podrien restar credibilitat al missatge, però no ho fan. M'agrada aquesta poesia. Ara és més exigent amb el lector. No tothom hi arriba, de seguida. Calen més d'una lectura... Coses de l'abstracció. És clar no és una poesia de la quotidianeïtat. La seua pretensió va més enllà. Aquesta veu poètica ens demana una segona i tercera lectura. Si ens agrada la poesia ho farem. Si no ens ompli la deixarem a la tauleta de nit per un altre dia. No sempre s'està del mateix talant. Cal trobar un moment per a cada cosa. Millor poesia. Ara sí que has fet bona tria. Salut i terra, company.

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON