dilluns, 3 de desembre de 2012

A cau d'orella, Carme Miquel


A cau d’orella, Carme Miquel, Tàndem València 1997.

Carme Miquel va nàixer a Gata (La Marina) al voltant dels anys 40. És mestra, amb un compromís cívic pel País Valencià. Activista dels moviments de renovació pedagògica, membre d’Escola valenciana-Federació d’associacions per la llengua i dirigent destacada de la CAPPEV (Coordinadora d’associacions de professors, pares i alumnes per l’ensenyament en valencià). Autora de diversos llibres de narrativa juvenil, darrerament ha guanyat el Xé premi de Novel·la ciutat d’Alzira 1998, per Aigua en Cistella, la seua primera obra per adults, novel·la intimista ambientada a la postguerra que narra la vida d’una dona de 60 anys, recorrent a la seua memòria biogràfica.

A cau d’orella és un epistolari adreçat a la seua filla en to íntim i didàctic, a través del qual exposa els temes candents d’actualitat mundial: guerra, violència, mundialització, dona, pobresa, creences...; i repassa els temes de la història recent de l’estat espanyol, en especial del País Valencià: franquisme, transició política, nacionalisme, llengua, medi ambient, antimilitarisme, pacifisme...

Es tracta del que els anglosaxons anomenen Non fiction literature. L’autora tracta la seua memòria com a matèria literària de la qual va filant els temes que més l’interessen, per tal d’explicar i explicar-se la història recent i el present, amb la intenció declarada de fer-se entendre per un adolescent. En aquesta mena de memòries, hi trobarem el didactisme en l’exposició dels fets de la història recent, la senzillesa i simplificació en les argumentacions, el compromís ferm i raonat amb la seua realitat: el País valencià, l’escola valenciana, la llengua dels valencians.

El tractament epistolar li permet adequar i transcendir l’anècdota viscuda, entre el document experimentat i la història escrita, reforçada amb prolixitat de notes i referents del moment: polítics, militars, periodistes, manifestacions, institucions, cantants, etc. Amb el to afectiu i la complicitat materno-filial, alhora que introdueix el lector en les anècdotes viscudes des del primer embaràs de la filla, passant per la seua infantesa i adolescència, va desgranant els principals moments passats durant els avatars polítics i les conseqüències que els fets produïen en la vida personal i cívica del amics i conciutadans valencians.

Les cartes a la seua filla Roser, van carregades de sentiments i emocions que ajuden a entendre millor les actituds mostrades: Ràbia i indignació durant el franquisme, expressats en manifestacions de protesta per la repressió, els atemptats, les morts d’innocents ciutadans. Inquietud i neguits pels perills correguts en la lluita politico-sindical durant la transició democràtica. Alegria i esperança davant les noves institucions, per la recuperació de les llibertats i l’autogovern valencià, però també la decepció i desencís, fruit d’una transició frustrada pels fracassos, les retallades democràtiques o les reaccions antidemocràtiques, com ara el blaverisme, el conflicte lingüístic valencià i l’encongit Estatut d’Autonomia valencià.

A través de 200 pàgines que es deixen devorar per qualsevol lector menut o gran, interessat en la seua terra, Carme Miquel a Cau d’orella expressa i convenç la seua filla i els adolescents, valencians si més no, d’una ètica cívica compromesa amb el seu temps i amb l’actualitat, exposa la seua ideologia valencianista- catalanista i solidària amb els pobles massacrats per tot arreu (txetxens, bosnians, palestins...), i reafirma la seua ideologia pacifista que rebutja la lluita armada i la violència, reivindicant el seu tarannà ecologista, convençuda en la possibilitat d’una humanitat més respectuosa amb el medi ambient i amb les cultures que el poblen.

dimecres, 16 / juny / 1999

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada