dilluns, 3 de desembre del 2012

Raylovski



La literatura fotogràfica

(Per a Joan Pere i Josep Fontdemora) 

D'ençà que Leonardo da Vinci inventà la càmera obscura entorn al 1500, la modernitat ha desenvolupat i perfeccionat tecnologies, moltes de les quals ja eren en el punt de mira dels humanistes que proposaven la Scienzia Nuova. L'intent de fixar les imatges i de construir un llenguatge propi, amb elles obtingut, ha constituït un procés proporcional a l'arribada de la postmodernitat. La fotografia -junt al telègraf-, és a la base dels més importants llenguatges de fragmentació de la realitat que ens han introduït en aquesta suposada postmodernitat: La premsa, la publicitat, el cinema, la televisió...

Però, tot i formar part substancial d'aquests mitjans de comunicació sembla que la fotografia vulgui negar-se a perdre la seua primitiva especificitat: la impossible fixació del temps, la captació de l'instant. Potser, és sobretot aquest utòpic objectiu el que li confereix la seua capacitat creadora: l'expressió artística.

Per això la fotografia ara -com l'escriptura, ara i sempre-, no només intervé activament en la conformació d'aquells mitjans de comunicació, sinó que s'entesta aferrissadament a construir i desenvolupar-ne un de propi, específic i privatiu. Les exposicions de fotografia, els llibres de fotografies, els catàlegs també, ens informen a bastament d'aquesta voluntat "purista". I, potser, aquesta voluntat creadora li confegeix la qualitat minoritària que sovint advertim en alguna literatura. El llibre de fotografia -com el llibre de poesia-, exemplifiquen el caràcter minoritari d'aquella voluntat "purista". I , potser per això, ambdues s'entesten en una mateixa lluita universalitzadora pel coneixement, per la sensació, per la vida.

Mitjançant procediments distints, les dues -fotografia i poesia-, assoleixen objectius semblants: Fixació i documentació de l'instant que passa, front a l'efímer esdevenir. Recerca d'una mirada totalitzadora de la representació, front a la fragmentació de la informació que ens arriba. Posicionament ètic i estètic de l'autor-subjecte -poeta, fotògraf- front a l'ambigüitat d'allò representat. Generalització i ordenació del caos que se'ns presenta en la vida -interior i exterior-... Poesia i fotografia cooperen, doncs, per sempre més, en la conformació de la mirada de l'home total; en la formació física i espiritual de la seua imatge.

Compreu llibres de poesia i de fotografia, aprendreu a conèixer millor la vostra imatge representada, és a dir... què som en realitat?

(Francesc Collado, València 6-9-95) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada