dimarts, 11 de desembre de 2012

(AUTO)DETERMINACIÓ



Avui m'ha visitat la calma
De nit un somni vell
Un somni clar m'ha posseït
Inútil escapar-se'n
Ja no sé dir que no
Se m'han negat tants llavis
Han passat tants hiverns
Per aquestes mans fosques
Que em convertia en arbre poble
Habitat de ningú
De mots desert




Ara les branques poblen els carrers
La flor més alta
D’aquesta vella i clara passió
Per invocar dels homes
Tots els colors del bosc
I cridar a la plaça el temps unànim
¿Com esmerçar els mots i no mentir
Mentre callen les veus des de les tombes?
Abaixar la mirada ja delata
Arrela aspre silenci el desterrat
Sever torrent de sang
Remot i subterrani
En aquest arbre etern




No tanqueu les finestres a l'espia
No calleu el cantar lliure i honest
Soni sola la veu
Soterrada en l’arrel d’aquest arbre
Del silenci dels segles
No la mar embravida no la por
De llengua forastera no cap llei
Cap naufragi cap mort
Que desperti potent la nostra veu
I en terra sempre viva germinem
Fills de la llum virginal
que hem heretat la calma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada