dissabte, 8 de desembre de 2012

Escàndol de mel, Gioconda Belli

Biblia


Siguen les meues mans com rius
entre els teus cabells.

Els meus pits com taronges madures.

El meu ventre un torrador càlid per la teua homenia.

Les meues cames i braços siguen com portes
com portes per a les teues tempestes.

El meu cabell com cotó en pèl.

Tot el meu cos siga hamaca per al teu
i la meua ment el teu gorg
la teua clotada.


_____________


Jo sóc


Jo sóc el teu llit,
el teu terra,
sóc el teu estoig
on et vessaràs sense perdre't
perquè estimo la teua llavor
i la guardo.


_________________


Anit


Anit tan sols
semblaves un combatent nu
saltant sobre esculls d'ombres
Jo des del meu lloc d'observació
a la plana
et veia esgrimir les armes
i enfonsar-te violent en mi
Obria els ulls
i encara t'hi estaves com ferrer
martellejant l'enclusa de l'espurna
fins que el meu sexe explotà com magrana
i vam morir tots dos entre randes de lluna.


________________


La Tornada


En el calendari:
la absència.
Finestres blanques
per on s'escapa
la teua imatge.
La soledat m'alleuja.
Em distén la pell.
Recobro el so
de la vida interior
ensordida pels teus mots.
Els dies em buiden de rancúnia.
Cauen fora les primeres pluges.
La meua soledat ol a terra mullada.
El ventre se m'omple de símbols.
En pocs dies més oblidaré
el contorn precís del teu rostre.
Llavors començaré a desitjar-te
una altra vegada.
Descartaré l'oblit, la ràbia.
La nostàlgia em mullarà
i jo també oldré a humitat.
Des de les finestres blanques
em miraran els teus ulls d'abans,
els de l'amor,
Esperaré esfullada
la resurrecció de la carn
del que vam ser.
Remourà la meua ànima el rebost
de l'optimisme.
Posaré escaiola a les finestres
i esperaré el bec dur de la teua boca
el teu esguard d'ocell
tremolant.



_______________




Secret de dona


A certa hora del dia
certs dies
la noció de ser femella
emergeix com l'escuma
i puja vers els contorns del meu cos.

Plexe solar, cuixes, braços
s'espongen d'una sensualitat
que va molt més enllà del sexe.
La gaubança interna
el perfecte balanç d'ànima i cos.
em dota d'un aire d'àguila i coloma
des del qual se m'atorga percebre
l'exacta redonesa i claror de les coses.
Des dels turmells
un efluvi circular ascendeix als sentits
com si habitada per l'antic poder del femení
deixàs d'ésser jo material i limitada
per tal de trasmutar-me en l'ala de l'au
que tibant els músculs,
vola deserta i absorta cap al sol.
Qui digué que era feble?
Qui gosà compadir-me?
En aquells moments
de l'impúdic gaudi de saber què sóc
penso que, per decor, hauria de tapar-me el rostre
l'esclat sostingut, directe, dels ulls
perquè ni els homes,
ni els animals domèstics del veïnat
intuint-me l'olor d'ocella o llavor germinada,
eixiren en vers mi
volent posseir-me l'essència de la força.
Com qualsevol dona que se n'orgullís
tanco amb un cadenat de claus impossibles
la secreta noció del meu poder
i aparec davant els altres
sense delatar-me.



Escándalo de miel, Gioconda Belli, Seix Barral Los tres mundos, Barcelona 2011
(versió al català de Francesc Collado)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada