dimecres, 12 de desembre de 2012

Cançoneta


CANÇONETA NETA D'UNA  ENCARA NO PAS NEGLIGIDA I TERRIBLE MATINADA EN LA QUAL I EN HAVER-ME APERCEBUT MITJANÇANT EL MALSON DE L''INSOMNI D'AQUELLA QUE JEIA ALLUNYADAMENT AL COSTAT, TRANSPORTADA LA MENT EN UN ALTRE LLOC INELUCTABLE, TOT I VOLENT TESTIMONIAR ALMENYS UN GEST DE CONSIDERACIÓ A  LES SEUES CABÒRIES QUE JA ENTREVEIA SOSPITES ALARMANTS, ITEM AMB LA CONSEGÜENT ADVERTIDA DECLARACIÓ DELS DESITJOS DE VIATGE PROJECTATS LA VESPRA AMB UN NO DIT IMPERTINENT DESCONEGUT LES FORCES I APTITUDS DEL QUAL FINS A AQUELLES HORES DOLOROSES HAVIA EQUIVOCADAMENT MENYSVALORAT; COR ENCONGIT, ODIGESTUALITAT INOPORTUNA I MATUSSER SIMULACRE DICTAT DE TRAURE-LA A POTADES DEL LLIT, NOMÉS PER FER-ME ENCARA MAL PATIR DEL SENTIMENT DEL QUAL JA M'ERA POC SUPORTABLE, NO GENS POSSIBLE REDOBLAR; I SI NO EN VAIG MORIR D'UN COLP D'ESPANT VEIENT-LA ABANDONAR, DOLÇA REMOR, AQUELLA QUE M'HAVIA ENLLUERNAT ELS DARRERS ANYS, ELS QUATRE MURS DE FOC PREGONS, PRESÓ DE LLENÇ ATÀVIC, I LASSA MALALTIA..., NOMÉS S'HA D'AGRAIR AL FET QUE, EN HAVENT-ME LLEVAT DEL LLIT ÉS CLAR, PRENENT D'ENTRE ELS DAGUERROTIPS DESGASTATS EL SEU TAN BELL RETRAT AMOROSIDAMENT I TOT EMMARCAT, AMB LA DEVOCIÓ DESACORDADA, PIXA-OLLES, CAGÓ, TASTA-PEROLS QUE EN SÓC, INDEFINIDAMENT I FINS A L'EXTENUACIÓ DE LA CATATONIA, SENSE NI UN SOL MOMENT PARAR PER UN INSTANT NOMÉS, EL VAIG BESAR, CANTANT AIXÍ LA CANÇÓ PRÈVIAMENT COMPOSADA I AQUÍ NOVAMENT INCORPORADA AL TEXT ORIGINAL EN SEPARATA QUE AVUI S'ADJUNTA...

com es vist de roig
el goig en la piga

constel.lació
que m'obri l'amiga

d'un rullet la dent
mel assaboria

ara dorm al fes
ara trempa sina

ara fuig l'ocell
ara qui fugia?

ara juga el temps
que s'escapolia

porta'm de la mà
lo cor de l'amiga.

pregunta que féu
fusell li daria


la rosa  marxà
l'alba d'aquell dia


llevada del llit
creixia una espina

esclatada al pit
de la llunyania.
1-12-89

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada